Marc nacional

Be, si ades definiem als valencians com a una nacio, i als valencianistes com a nacionalistes, per defendre eixe fet nacional; ara haurem de definir o dellimitar quín es el nostre marc nacional sobre el que s'assentem com a nacio.

El marc nacional valencià es el que compren des del riu Senia al Segura, des de La Font de la Figuera fins a la costa en Denia, i des de San Rafel del Riu fins a Torrevella o Pilar de la horadada.

I que a mes compren les Illes Columbretes al nort de la nostra nacio, la Penyeta del Moro en el centre, i, l'unica illa habitada, l'Illa de Tabarca, front a la costa de Santa Pola, en el sur. Tambe en el sur pero no tant nos trobem en l'illa de Finestrat en front de Benidorm.

1.- Vertebracio historica.

En este punt lo que vullc explicar-vos es com s'organisà la nostra nacio en el passat. En l'epoca foral teniem una vertebracio propia, en dos governacions o diputacions, adquirirem esta distribucio mercet a la capacitat organisativa de Jaume I, i que en sa primera etapa es dividia fins al Xuquer, i mes enlla del Xuquer, per fon el seu net Jaume II, el que li donà l'organisacio definitiva cedint Murcia en 1309, i dividint el regne en les grans arees de fins a Xixona, i mes enlla de Xixona, naixent aixina les governacions d'Oriola i de Valencia.

Despres apareixen les tinences o subgovernacions de Xativa i la de Castello com a subdivisions de la de Valencia, quedant en la practica quatre governacions la de Oriola, la de Xativa, la de Castello, i la de Valencia.S’inclouen alguns mapes ilustratius d'aquella epoca, aixina podrem tindre una visio mes aproximada del tema.

Divisio territorial de Jaume I

Com es pot observar en estos mapes, les provincies no son una divisio que teniem tradicionalment: son una imposicio que nos ve de fora i a mes prou recent. Pero tot no era tan bonico com en la practica, ya que el Regne es trobava dividit en els tres grans poders que el regien per mig de les Corts, i dels orguens de govern que d’elles emanaven, especialment la Diputacio del General o Generalitat. S’aporta un mapa en la divisio del territori entre els vers propietaris, els tres braços.

2.- Propostes de Vertebracio: Comarcalisacio.

Actualment hi ha un debat obert sobre cóm s'ha d'organisar la nostra nacio. Està la gent que a soles coneix la realitat que l'envolta, es dir la realitat que li ha vingut imposta des de fora, que son les provincies com a element distorsionador de la personalitat diferenciada de la nostra Nacio Valenciana, creant clavills i divergencies en el sentir-nos com a un tot, com a poble unic i diferenciat.

Este joc l'interessa principalment als defensors de l'unitat de desti d'Espanya, com a element disgregador i anulador de la nostra personalitat diferenciada com a poble.

Terres de realenc i senyorius. S. XV.

Realencs i senyorius

Per una atra banda estan els defensors de l'unitat de Valencia als PP.CC.. Ad ells tambe els interessa clavar cullerada en el tema, anant de nacionalistes lluitant contra el provincialisme, pero imponent la seua visio de comarcalisacio que no s'ajusta en el mapa comarcal tradicional que sempre hem tingut, incloguent-nos en un mapa mes general a on les nostres comarques apareixeran distorsionades, i els nostres pobles canviats de nom, per justificar la seua visio d'unitat en uns atres territoris. En definitiva una nova forma de provincianisme i de sucursalisme, pero en un atre pol o eix de poder i de mandat sobre nosatres, ya que no podem organisar-nos, ni molt manco governar-nos.

Comarcalisacio de Pérez Puchol

Es mes : en eixe proyecte (el dels PP.CC. no està tot el territori valencià; d’ell s’han suprimit les comarques castellaparlants (aço damunt provoca un greu conflicte, ¿quina comarca no es actualment castellaparlant?, el criteri que s’aplicara ¿sería realment encertant, quína fiabilitat tindria?, comarques com L’Horta d’Oriola, en atre temps valencaparlants, ¿cóm quedarien en eixa classificacio? Vos ficare un eixemple en la toponimia de les distorsions ans nomenades: A un poble com Torrent, se'l canvia el nom i se'l passa a nomenar Torrent de l'Horta, per que ad ells els cal diferenciar-lo d'atre poble que tenen en Catalunya de nom paregut.Un atre eixemple el tenim en el nom de la comarca L'Horta de Valencia, que per a despersonalisar-la i llevar-li tota l'importancia a Valencia passà a nomenar-se simplement L'Horta.

Podriem continuar indefinidament en eixemples similars, pero no vullc avorrir-vos. Hui en dia encara està obert el debat sobre quín ha de ser el mapa comarcal mes apropiat per a Valencia.

Comarques tradicionals. Emili Beüt

A continuacio vos mostrare, diversos mapes, tant politics com naturals i vosatres mateixos considereu lo que millor cregau, ara be, tambe vos indicare quin es el mapa que volen impondre'ns per consumar l'idea dels PP.CC..

Bibliografia Sugerida.

Beüt, Emili. Geografia elemental del Reino de Valencia. Valencia

Cabanes Petancourt, Desamparados; Ferrer, Ramon; Herrero,Abelardo. Documentos y datos para un estudio toponómico de la Región Valenciana. Valencia, 1981

Castellano i Arolas, Miquel. Administracio Territorial Valenciana.Valencia.1995

Castellano i Arolas, Miquel.Toponimia. Valencia

Piqueras, Juan; i Sanchis, Carmen. La organización histórica del territorio valenciano, nº 2. Valencia, 1992.

Comarcalisacio de Joan Soler. Nomenclator Geografic del P.V.