La comarca de l'Alt Palancia o Vall de Segorp, ocupa la posicio mes meridional de la provincia de Castello, llimitant al nort en la comarca dels Alts de Mijares, a l'est en la Plana de Castello i el Camp de Morvedre, a l'oest en la provincia de Terol i al sur en el Camp de Turia i Chelva-Villar del Arzobispo.

El riu Palancia en el seu recorregut en direccio noroest-surest conforma una vall de notable amplitut que deixa en el seu marge les rostaries de la Serra de Javalembre; s'obri progressivament i no s'estreta fins l'altura de Jerica, seguint les hortes de Viver i Segorp. Per la seua banda el riu Chico, conforma la vall d'Almonacid de caracter secundari.

El riu Palancia regulat per l'embassament del Regajo, i copiosos manantials com el de l'Esperanša, originen bons regadius en la vall, conferint-li una fisionomia caracteristica en la que abunden cultius tant de frutals i hortalices com els cereals, que s'estenen sobre tot en Viver i les inmediacions de Segorp i es prolonguen cap a la vall d'Almonacid i els municipis de Caudiel i Bijis.

Cap a l'oest l'erosio del Palancia es troba detinguda i tanquen l'horiso les abruptes costeres del Ragudo front al gelit param de Barracas (1.000-1.100 m.). Les majors altituts es troben en l'extrem noroest, en les serres de Javalambre i de l'Espina. Al suroest s'alcen les estrebacions de Javalambre i les serres del Toro (1.618 m.), Penya Salada (1.581 m.) i Bellida (1.336 m.), que marquen la divisoria en el Turia.

En la llinia continua en la serra de Javalambre i en direccio noroest fa la seua aparicio la serra d'Espadan, en una marcada direccio noroest-surest, que trenca la monotonia de l'orientacio reinant en les demes serres i constituix el llimit de la Vall de Segorp, els alts de Mijares i la Plana. El clima de la comarca es templat en el fondo de la vall, en temperatures de 6 a 8 graus en hivern, i de 22 a 24 en estiu; en les zones montanyoses el clima es gelat, no sobrepassant les temperatures miges els 4 i 20 graus en hivern i estiu respectivament. L'index pluviometric varia de 450 a 600 mm. aumentant en les zones montanyoses (700 mm. en la Serra d'Espadan). D'esta forma, en les terres baixes de la vall, la vegetacio te caracter maritim, mentres que en les terres altes te caracter continental.

En les terres altes occidentals, dominen les masses forestals, (en Barracas i Alt d'Espi) pinars i sabines, entre Penya Salada i Penya Escabia. La Serra d'espadan -la mes humida de la comarca- es troba poblada de boscs de pins i surers i cap a l'interior de la comarca aumenten els pins, els matorrals i els pastišals. Per un atre costat, les terres improductives cubrixen la serra de Javalambre i una extensa area, al sur, entre el pic Gorgo i Sot de Ferrer.