La comarca de l'Alt Maestrat participa plenament de les caracteristiques del Maestrat en quant a unitat geografica que es este maciš montanyos.

El relleu estÓ constituit per formacions calices que foren elevades per plegaments terciaris, formant una gran plataforma creuada per alguns plecs que en general seguixen la direccio NO-SE. En canvi esta plataforma va baixant en altitut conforme alvancem cap a l'est, segons nos aproximem al Baix Maestrat. La transicio es considerable ya que en les terres de Villafranca, que coincidix en l'oest de la comarca, l'altitut mija supera els 1.000 m. mentres que en Cati i Tirig es situa al voltant dels 500 m.

Davant d'esta configuracio del relleu res te d'estrany que les majors altituts es situen en l'area noroest de la comarca: La Moleta (1.643 m.), la Pobla (1.461 m.) i la Mola d'Ares (1.318 m.), que ademes es vertiš geodessic de primer ordre.

L'Alt Maestrat careix de recursos continus d'aigua, si be son numeroses les rambles i barrancs que en un regim estacional i torrencial han escavat profunts barrancs sobre la plataforma cališa, donant lloc a les moles, formacio especifica que configura el pa´sage de les terres altes del Maestrat. Hi ha que citar les rambles de Belluga i Carbonera que despres confluixen formant la rambla de la Viuda. En la llinea divisada en la ve´na comarca de Penyagolosa discurrix el riu Monlleo, provinent de Terol, que rep com afluent al riu Sec, rambla que naix en les proximitats de Vilafranca. El Monlleo s'unix a la rambla de la Viuda fora ya del territori comarcal, concretamente entre Alzaneta i Vall d'Albaida. En el nort hi ha que destacar la rambla de Bantorta que travessa Cati i Tirig, i que a l'altura de Coves de Vinroma en unio d'unes atres rambles i barrancs constituix el riu Cuevas.

Climatologicament es deixa sentir l'influencia que eixercix l'altitut ya que son notables les diferencies entre l'oest, en altituts miges per damunt dels 1.000 m., i l'est que es correspon ya en nivells considerablement inferiors. L'amplitut termica es alta ya que es pot establir unes temperatures miges de 20-24 graus en estiu front a 3-9 graus en ivern. Les precipitacions solen ser mes abundants a l'est de la comarca que oscilen entre 500 i 700 mm. Mentres que les nevades son mes abundants a l'oest.

Com es despren de lo que hem dit fins aci, hi ha que senyalar que les zones planes i de reduida pendent son escases en la comarca i tan sols ocupen superficies de consideracio en els extrems oest i est de la mateixa. En concret, estes terres s'estenen entre els pics de la Moleta, Picayo i Arriello, per un costat, i per baix de la cota dels 500 m., per un atre. En l'interior de la comarca una atra zona de pendents relativament planes es la que travessa de nort a sur, des de les rostaries de Vallbona, passant per Cati i Villar de Canes, fins la vall de la rambla Carbonera, entre les Serres d'Espaneguera i Engarceran. Esta planura es torna a manifestar en reduides dimensions en Pla de Sabater i Albocacer.