L'Alacantí es una comarca algo heterogenea des del punt de vista fisic, ya que compagina un relleu que compren un plan litoral quatemari i les serres cretaciques i triassiques localisades a l'oest i nort.

La part mes suroriental del nostre ambit geografic d'estudi es la de relleu mes agrest. En ella destaquen les pendents profundes que baixen de noroest a suroest seguint el marge esquerro dels rius Monnegre i Torre fins a la mateixa costa. A l'aplegar ad esta es forma una estreta franja en el litoral constantment interrompuda per chicotetes elevacions costeres.

A partir del nucleu urba de Campello, la planura litoral d'Alacant penetra amplament cap a l'interior desapareguent a l'altura de les Serres dels Tajos i les Agujas, des d'a on l'altitut i el relleu es van incrementant progressivament fins conseguir les estrebacions de les Serres del Cit, de Maigmo i del Venlos.

El principal riu de l'Alacanti fa la seua entrada en la comarca des del barranc del panta de Tibi, seguint el seu curs en gir cap a l'est rep per l'esquerra les aigües de les valls de Xixona i Torre de les maçanes a través del riu Torre aixina com les rambles que baixen des de la serra del Cabeço d'Or; una vegada en el plan litoral les seues aigües son aprofitades en l'anomenada horta alacantina quedant seca la seua vertient al sobrepassar Muchamel.

En les costes es diferencien tres grans zones. Una d'elles coincidix a grans rasgos en l'area d'influencia de la Marina i abarca des del llimit comarcal fins a Campello. En ella predominen les costes miges de acantilats poc pronunciats. Ad estes les seguix una zona mija situada entre el nucleu de Campello i el cap de Hortes en l'espai d'influencia del delta del Monnegre, predominant les costes baixes en plages de grava. Finalment en l'ultim tram des del cap de Hortes abunden plages d'arenes fins a enllaçar en les d'Elig.

La comarca oferix un clima mediterraneu en transit cap al clima subdesertic. Es puix, un clima calit i sec en escases precipitacions concentrades durant les estacions de la primavera i la primavera d'estiu. En la part interior les temperatures son mes baixes i les pluges un poc mes abundants. No obstant, la barrera montanyosa que protegix la costa impedix l'arribada de borrasques procedents de l'Altantic. Aixina mateix els estius calurosos, i el vigoros poder reflectiu de les terres arides incidixen en els nivells d'humitat, que encara en l'influencia de la costa aplega cotes molt baixes.

Conseqüentment en el mig la vegetacio de la comarca es arida. "L'erosio propia dels països semidesertics ha creat formes retallades que donen al païsage una enorme varietat. Les serres pelades destaquen en l'ambient límpit, la varietat infinita de tonalitats ocres, grises, grogues, roges, violetes alternen en les escases manches verdes fosques dels pinars. L'escasa cantitat de pluges i el seu regim torrencial actuant sobre una zona montuosa, de fort decliu i proxim al mar, expliquen l'erosio i l'encaix profunt dels caixcers que modelen el terreny.

Esta descripcio nos ve a descubrir eloqüentment el mig païsagistic de la comarca. En realitat l'unic arbre forestal de l'Alacanti es el pi blanc que ocupa unes 15.000 Hes. en les zones montanyoses, en el restant els terrenys son erms o com a molt en escases mates grises de tomillar o uns atres arbusts molt espaciats en la superficie que els nutrix.

En la comarca no existixen zones, al menys lo suficientment representatives, en bons sols, predominant per lo general la cal, algo de arcilla, sent per lo general escassissimes en materia organica. Per lo demes es difícil trobar terrenys aptes per al cultiu intensiu sense cap llimitacio.

Els millors sols es poden equiparar als de segon ranc, no apts per al seu us intensiu encara que sense grans llimitacions; estos ocupen gran part del marge dret del Monnegre, des d'Agost fins a Campello i Alacant. En la zona nort predominen els improductius que bordegen la comarca i s'afiquen en ella fins a Xixona. Els sols d'escasa aptitut i moltes llimitacions es situen en el llimit en l'Alcoya, i entre Xixona i la Serra del Cabeço d'Or.