EL LEXIC PROSCRIT
En el següent apartat enunciarem alguns eixemples (sustantius, articuls, verps, adjectius calificatius, demostratius, adverbis, preposicions, etc.) proscrits pels catalanistes en la seua tarea de "normalisacio llingüistica", es a dir, en la seua tarea de sustitucio de la llengua valenciana per la catalana.
1.- SUSTANTIUS:
GINER
SERVICI
En principi, estes dos formes conviuen i apreixen indistintament en els texts antics.
La forma servici ya la trobem en els primers moments de la configuracio del romanç valencià.
El "Diccionari catala-valencià-balear" dona noticia d'un document del sigle XI en el qual ya apareix la forma servici.
Tambe es usat este teme en la "Cronica del Rei JaumeI".
Del seu prodomini sobre l'atra variant no hi ha dubte, inclus en els texts del sigle XIV, com en el cas del "llibre del Consolat de Mar": <<a servici de la nau>> (c167) , <<ni per atre servici>> (c178). Entre els escritors del sigle XIV tambe es pot constatar l'us d'esta variant, especialment en Antoni Canals.
En el sigle XV, epoca de gran esplendor lliterari, el trobem constantment en els seus texts classics.
-"Al servici de aquella" (Vita Christi, -A-, 212. Isabel de Villena)
-"Ocupada en lo servici divinal" (Ibid., 216)
-"Al servici seu" (Ibid, 216)
-"Ella´ls feu destres en fer servici" (Spill -AV-164, 31. Jaume Roig)
-"Servici" (Liber Eleg., 319. Joan Esteve)
1.2 Caracterisats pel sufix -ea
1.3 Portadors de "n" adventicia i no etimoligica
1.4 Sustantius que fan el plural en "-ns"
2.- L'ARTICUL NEUTRE "LO"
3.- VERPS
1.2 Infinitius acabats en "-pondre".
1.3 La 3ª persona singular del perfecte d'indicatiu del verp "ser".
1.4 Algunes formes verbals caracteristiques.
4.- ADJECTIUS CALIFICATIUS
5.- DEMOSTRATIUS
6.- EL NUMERAL "DOS" (FEMENI)
7.- ADVERBIS
8.- LES PREPOSICIONS "AD" I "EN"
Mes informacio en el llibre "EL LEXIC VALENCIÀ PROSCRIT (A TRAVÉS DELS CLASSICS)", de Manuel Gimeno Juan (llicenciat en filologia). Editat per Lo Rat Penat -en colaboracio en el IVAJ-, en 1997.