LA GRAN MENTIRA DEL "PAREGUT" ENTRE LA LLENGUA VALENCIANA I LA CATALANA.
LA GRAN MENTIRA DE LA "INTELIGIBILITAT LLINGÜISTICA"
Es freqüent sentir en boca de partidaris de l'imperialisme pancatalaniste que "el valencià i el catala es pareixen molt", i que un "catala i un valencià s'entenen en mes o manco facilitat".
Es cert. Lo illogic sería lo contrari. No obstant, a continuacio demostrarem que no es poden utilisar ni l'excusa del paregut, ni l'excusa de l'inteligibilitat, per a demostrar cap unitat llingüistica ni per a que una llengua aborvixca a l'atra.
A no ser que el pancatalanisme no tinga uns atres arguments mes solits i consistents...
EIXEMPLES D'IDIOMES PAREGUTS
(I EN ALT NIVELL D'INTELIGIBILITAT LLINGÜISTICA)
- El serbi i el croat son 2 idiomes distints.
- El chec i l'eslovac son 2 idiomes distints.
- El catala, l'occita i l'aranes son 3 idiomes distints.
- El suec, el noruec, el danes, l'islandes i el feroes son 5 idiomes distints.
- Etc.
¡I entre totes elles s'entenen! ¡Milacre!
Per tant, CAP FILOLEC DEL MON, CAP SOCIOLLINGÜISTE DEL MON utilisa els criteris de "paregut" i/o de "inteligibilitat llingüistica" per a defendre cap "unitat de llengües" en qualsevol lloc del planeta.
Es llogic i freqüent que entre dos llenguas VEÏNES existixca un cert "paregut" i una certa "inteligibilitt", i no per aixo ningu afirma que son "la mateixa llengua", i manco encara es defenen criteris de "unificacio", "estandarisacio" o "absorcio".
ALGUNS CRITERIS QUE INFLUIXEN EN LA SUBJECTIVITAT DEL PLANTEJAMENT
Para ello, a la hora de realizar cualquier hipótesis, deberíamos tener en cuenta algunos elementos subjetivos entre los encuestados.
-EL NIVELL CULTURAL dels dos interlocutors:
-El GRAU D'INTERES (i el posicionament ideologic):
-LA NORMALISACIO LLINGÜISTICA vigent i les alternatives:
-L'influencia dels MIJOS DE COMUNICACIO:
-En Valencia s'escolta Catalunya Radio i unes atres emisores catalanes.
-En RadioTelevisio Valenciana s'utilisa una "estandarisacio" de l'idioma valencià procliu a la catalanisacio del mateix.
-En Valencia es subvencionen llibres i unes atres publicacions en catala.
LO RIDICUL DE LA TEORIA PANCATALANISTA
Pensem que (utilisant u criteri totalment arbitrari i per tant absolutament acientific) s'acordara que dos llengües en un 85% de "paregut" i/o de "inteligibilitat" foren la mateixa llengua.
¿Que passaria si dos llengües foren paregudes en un 84%? En eixe cas ¿NO serien la mateixa llengua?.
¿Que passaria si dos llengües foren paregudes en un 86%? En este cas ¿SI serien la mateixa llengua?.
I aplegat ad este punt: ¿perque no el 80% o el 90% en conte del 85%?...
Es ridicul. No te cap sentit.
I mes encara si parlem de "llengües vives" que han evolucionat (i evolucionen) sigle darrere sigle.
En est aspecte, hui per hui, es molt important tindre present la politica d'ensenyança dictaminada per la Generalitat (interessos personals i de grup, objectius a conseguir, etc.) de l'idioma valencià en Coleges, Instituts i Universitat, mes procliu al "adoctrinament en l'unitat de la llengua" que a la defensa de l'idioma valencià.
La prova d'aixo es evident: els llibres de text triats son editats majoritariament en Catalunya, mentres es censuren uns atrs editats per Lo Rat Penat (institucio en mes de 120 anys de treball i servici a l'idioma valencià) i unes atres editorials (RACV, L'Oronella, Del Secia al Segura, etc) que editen en les Normes Valencianes d'El Puig. Identics objectius mafiosos mouen la politica de seleccio de professors.
En tot, aixo no significarà un gran aument en el "paregut" i la "inteligibilitat" entre llengües. A favor de la llengua valenciana juga el fenomen de la "diglossia" l'arrelament de l'idioma valencià en les nostres comarques. Posarem un eixemple: Darrere de dos decades de "catalanisacio" en l'ensenyança i en els mijos de comunicacio, els valenciaparlants seguim sense acceptar paraules com "aquest", "nosaltres", "avui", avi", "sota", "tarda", "article" o "vehicle". Per tant, el llenguage parlat (pese als esforços pancatalanisadors) no es tan facil de sustituir. Pot ser que aumente la similitut entre la llengua valenciana i el catala, pero no lo suficient com per a que la segona absorvixca a la primera.
Uns atres arguments:
- No donarien mai els mateixos percentages si realisem l'enquesta entre un valencià de Vinaros i uno de Tarragona (Zones limitrofes, a on es dona el fenomen del "llenguage de frontera") que si ho realisem entre un valencià d'Alacant i un catala de Girona).
- Si el mateix Institut d'Estudis Catalans (maxima autoritat llingüistica en Catalunya) reconeix a l'occita i a l'aranes com a llengües propies i diferents a qualsevol atra, ¿perque no reconeixen en molt mes motiu l'autonomia de la llengua valenciana?
¡Que dos llengües siguen mes o menys paregudes, no significa que siguen la mateixa llengua!
¡Que dos coses sigueen paregudes no significa que siguen la mateixa cosa!
...¿Es esa "la ciencia" de la que tant parlen els partidaris de l'imperialisme pancatalaniste?
...¿Son eixos tots els seus arguments?
...¡Que vergonya!