TESTIMONIS ANTERIORS

A LA CONQUISTA DEL REY JAUME I

 

 Les Harches valencianes

Definicio: Estrofes en romanš valenciÓ insertades dins de texts araps religiosos, per a fer comprensibles dits texts al poble.

Foren descubertes pel filolec Stern (i els seus colaborados) en 1.948, i estudiades -entre uns atres- pel eminent arabiste no valenciÓ J. Ribera.

Pertanyen als sigles X, XI i XII.

Son de 5 autors mossaraps de les localitats de Bocairent, Denia (2) i Morvedre (2).

Es de destacar la llavor d'investigacio, estudi i conclussions publicades per: El catedratic de l'Universitat de Sarragossa, Sr. Ubieto Arteta, el catedratic de l'Universitat de Santiago, Sr. Manuel Mourelle de Lema, el catedratic Sr. Lleopolt Penyarroja, i pels historiadors, Sr. JosÚ Vicente Gˇmez Bayarri, Sr. Ricardo GarcÝa Moya, Sr. Ramˇn Ferrer, Srta. MarivÝ Ferrandis Olmos i Sr. Alfonso Vila. (Consultar la seccio de bibliografia).

Estos testimonis poden ser acallats pels pancatalanisme i pels seus secuašos, pero mai negats: son proves escrites.

Per cert: ┐A on estan les harches catalanes?

 Cartes de mossaraps

-Ibn Sida, sabi musulma mort en Denia (1066), va escriure textualment:

"Excuse el meu mal arap, puix he de conviure diariament en gent que parla<<algarabia>>.

EstÓ o no estÓ clar el bilingŘisme (arap i romanš neollati) dels habitants de la Valencia prejaumina?

Per molt que els partidaris de l'imperialisme llingŘistic pancatalaniste intenten minimisar este text, queda clar que sigles abans de la conquista ya existia el romanš neollati ("algarabia") que donÓ pas a la nostra llengua valenciana.

 

 Jaume roig

El mateix Jaume Roig, en la seua obra fa referencia a "la algemia e parleria iatina dels antics homens de Paterna, Torrent i Soterna".

Estem parlant d'un proces de sigles. Fa mes de 400 anys que els valencians mes cults deixaren d'escriure en la seua llengua materna, i casi 300 anys que el castella fon impost com a llengua oficial.

Tots els escrits oficials, tota l'ensenyanša, tota la liturgia, tots els llibres i mijos de comunicacio oficials eren en castella.

...┐Havia mort per aixo la Llengua Valenciana?

Encara hi han poblacions sanceres que s'han expressat i s'expressen en valenciÓ habitualment.