ELS ACCENTS
INTRODUCCIO
En termens generals, s'ha eliminat l'accentuacio grafica innecessaria, pensant en la seua nula utilitat, i per a facilitar tant l'aprenentage de l'escritura com la propia escritura.
No obstant, esta mida ya ha segut presa en anterioritat per unes atres llengües importants modernes: Tambe l'angles o l'italia han optat per reduir el numero d'accents grafics.
Els classics valencians -o de qualsevol atra llengua neollatina- tampoc utlisaven els accents innecessaris, i d'esta forma es preten tambe aconseguir una major fidelitat en la llengua historica.
S'han reduit els accents a les paraules que, tenint la mateixa grafia, escrivint-se igual (homografes) no tenen accent fonetic en la mateixa silaba.
L'accent te, per tant, una funcio distintiva -odiferenciadora-, es a dir, una funcio pareguda a l'accent diacritic.
Respecte a la normativa referent a les majuscules es igual a l'utilisada per la llengua castellana (Real Academia de la Lengua Española): existix llibertat d'accentuar o no accentuar.
Per tant, podem concloure que es tracta d'una mida que -ademes de respectar el classicisme- es molt mes practica i moderna, que qualsevol atra que el restant d'alternatives possibles o vigents en unes atres normatives.
¿COM ACCENTUEN ELS PANCATALANISTES?
Les normes del 32 comparades en les normes d'El Puig.
Val la pena comparar algunes regles d'accentuacio "del 32" en les de "El Puig"
Les Normes "del 32" accentuen totes les paraules agudes que acaben en vocal: anirà, aniré, aní, condició, algú.
Les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us: vindràs, cortés, país, capciós, confús.
Les agudes que acaben en -en, -in: ofèn, esplín.
I es llogic preguntar-se: ¿No es molt millor dir que en valencià "s'accentuen totes les paraules agudes acabades en vocal, -n o -s? La regla sería molt mes senzilla.
¿Perque els pancatalanistes no utilisen la regla castellana, si els resultats son els mateixos, i es molt mes senzilla?
Per una postura infantil i acientifica de no pareixer-se al castella. I aixo es just lo que fan: per no parexer-se al castella son capaços de redactar una regla d'accentuacio de forma diferent, encara que siga una regla molt mes complicada.
Les Normes d'El Puig no tenen eixos absurts prejuïns.